Canço d'un doble amor


L'amiga blanca m'ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

Estimo l'una, oh gai atzar!

Estimo l'altra, oh meravella!

Bella com l'una no m'apar,

fora de l'altra, cap donzella.

L'amiga blanca m'ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

Ho fan l'airet o la claror:

estenc els braços per ma via;

va cadascun pel seu cantó,

du cadascun qui jo volia.

L'amiga blanca m'ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

I quan ja són a prop de mi

i ja mos dits les agombolen,

sota les túniques de lli

hi ha dues vides que tremolen.

L'amiga blanca m'ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

Josep Carner


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

A les palpentes del vidre





El currículum essencial de Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia, 1968) gira al voltant de dos eixos: primer, una família indispensable; segon, un grapat d’amistats d’aquelles que no s’acaben mai, passe el que passe.
A banda d’aquests fets vitals, hi ha hagut algunes circumstàncies literàries que l’han anat conformat com a poeta. L’any 1992, haver guanyat el premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, la qual cosa, a banda d’haver-li permès de publicar el seu primer llibre, Remor alè (València, 1993), li va propiciar belles coneixences personals i literàries que encara duren. L’any 1998 va publicar A les palpentes del vidre, i el 2002, Tots els noms de la pena, en la meritòria i quasi miraculosa col·lecció valenciana “Edicions de la Guerra”.
A Flors a casa (Barcelona, 2007; premi Jocs Florals de Barcelona 2007), l’autora, a partir de l’observació de la natura i del comportament de les flors, ha arribat a la conclusió que, així com per a elles la bellesa no és un simple adorn, sinó un recurs de supervivència, també la poesia és una manera de sobreviure enmig del desempar de la terra.
Maria Josep Escrivà ha estat inclosa a antologies com ara Contemporànies (1999), 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans (2001), o Imparables. Una antologia (2004). S’ha dedicat, amb gran satisfacció, a divulgar el plaer de llegir i escriure poesia, a través de diversos tallers de creació, de l’organització de tertúlies poètiques, de la col·laboració en diversos mitjans de comunicació. Forma part del consell de redacció de la revista Caràcters.
Alguns dels seus poemes han estat traduïts al castellà, a l’eslovè, a l’italià o a l’alemany.


Dona d'aire

Abans que l'adveniment dels mots,
la dona d'aire recorda la primera carícia.
I tot d'un gest desxifra la proesa
de viure.

Verger

Et sembraria de besos
perquè et florira en la pell
tota l'estima dels segles.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

El segadors



A principis del segle XVII era força popular Els tres segadors i la dama, una cançó que descrivia com joves ufanosos baixaven de les muntanyes per segar els camps, i la mestressa, impressionada per la visió de la seva 'falç', enviava la criada per acordar una cita.

Els joves segadors eren força optimistes o fatxendes, pel que fa a la seva potència viril: quan la mestressa els preguntava "quantes garbes n'heu lligades", ells contestaven que "trenta-vuit o trenta-nou, i a la raia de coranta!". La mestressa volia més, i el segador li responia que ja "li'n donarem aliment: cop d'ous i botifarra". Aquesta cançó força pujada de to és l'origen de l'himne nacional de Catalunya.

Ho defensa i n'aporta proves el músic i professor d'etnomusicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Ayats, al llibre De cançó eròtica a himne nacional (Avenç).

Com va acabar aquesta cançó eròtica convertint-se en un crit de guerra?
Poc després de la revolta del set de juny, diada del Corpus de 1640, es va escriure una balada que narrava els abusos i rapinyes de les tropes castellanes a Catalunya. Era una balada de propaganda política que animava els pagesos a aixecar-se en armes. El qui va fer la cançó es va apropiar de la melodia de l'altra versió força més pacífica, perquè era molt popular i, per tant, fàcil de memoritzar i de difondre.

A finals del segle XIX el jove músic Francesc Alió va ajuntar la lletra més bèl·lica, que cantava la mare del poeta català Jacint Verdaguer, amb la cançó eròtica que li va ensenyar el canonge vigatà Jaume Collell. Més tard l'anarquista Emili Guanyavents escriuria la lletra actual i l'himne es difondria arreu del territori. Clar que l'himne nacional també coneixeria la censura, l'exili, el silenci i la clandestinitat.

La versió de la cançó que podeu escoltar en aquesta pàgina és interpretada per la coral La Nova Euterpe, integrada pel mateix Ayats com a baríton, el tenor Xavier Solà (que és el secretari general del departament de Cultura), el també tenor Sebastià Bardolet i el baix Manel Marsó.


Las paraulas que mes em posan:

U(Todas las acabadas en u, y pronunciadas en catalá)
SS (Cualquier palabra que contenga la doble SS)
Ó (Cualquier palabra acabada en ó: comunicasió-sonido-)
Ela (Cualquier palabra que contenga el sonido "elecatalana")

Podría seguir...mejor no.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Exposició: El naixement i l’evolució de la publicitat moderna a Catalunya


L’exposició “Publicitat a Catalunya 1857-1957. Roldós i els pioners” repassa l’origen i el desenvolupament de la publicitat moderna a Catalunya i el paper rellevant de pioners com Rafael Roldós, que van convertir una activitat rudimentària en una professió tècnica de primer nivell i alhora van contribuir al fet que Barcelona es convertís en el motor de l’activitat publicitària a Espanya. La mostra es pot visitar del 7 d’octubre del 2011 al 29 de gener del 2012, a la Sala 1 del Palau Robert.

L’exposició l’organitzen la Generalitat de Catalunya i la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i de l’empresa HP. En són els comissaris Joan Sabaté, Carolina Serra, Cristina Martorell i Isabel Solanas.

El secretari general de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va presidir l’acte inaugural el 6 d’octubre, a les 19 h. També hi van assistir el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn; el degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Josep Maria Carbonell; el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; la cap de comunicació d’HP, Eva Blanco, i els comissaris de la mostra.

Roldós, SA, l’agència de publicitat més antiga del món en actiu

La publicitat catalana arrenca fa 150 anys gràcies a la visió i l’instint pel negoci dels pioners de la publicitat a Catalunya. El primer publicitari català documentat va ser Rafael Roldós i Viñolas, que va començar com a agent publicitari. La visió del negoci publicitari de Roldós i dels altres pioners de la publicitat va propiciar la professionalització d’aquesta activitat amb la creació de les primeres agències de publicitat barcelonines.

Posteriorment, durant la segona meitat del segle XX i fins a l’actualitat, de la capital catalana han sortit publicitaris de renom internacional, agències de publicitat reconegudes per la seva creativitat i campanyes publicitàries que han donat la volta al món.

Rafael Roldós i Viñolas va fundar, el 1872 el centre d’anuncis Roldós y Compañía, primera agència de publicitat de l’Estat espanyol que va dedicar-se exclusivament a oferir serveis publicitaris. La trajectòria de l’agència de publicitat fundada per Rafael Roldós, i dirigida pels seus fills Rafael i Ruperto des del 1918, és el millor exemple de l’activitat publicitària catalana durant més de cent anys. Actualment l’agència de publicitat Roldós, SA és l’agència més antiga del món en actiu. Altres pioners en el món de la publicitat són Pere Prat Gaballí, Rafael Bori, José Gardó, Joan Aubeyzon i Malcolm Thomson.

L’exposició es desenvolupa en tres períodes històrics: 1857-1900, 1901-1929 i 1930-1957.

1857-1900

La publicitat comença a tenir una presència destacada a les ciutats amb cartells, marquesines i, especialment, a la premsa i les revistes, en el context de la
revolució industrial i tèxtil de Catalunya del segle XIX i de l’aprovació del pla Cerdà de Barcelona.

Els agents publicitaris actuen com a intermediaris entre els anunciants i els mitjans de comunicació i basen la seva activitat en la venda d’espai de les publicacions a canvi d’una comissió. La publicitat encara és molt elemental i limitada tecnològicament, els textos són primaris i les il·lustracions, gairebé inexistents.

1901-1929

La publicitat catalana inicia el camí cap a la consolidació: el nombre d’agències augmenta i neixen les anomenades “agències tècniques”, totalment centrades en les necessitats dels anunciants.

Acabada la Primera Guerra Mundial comencen els “feliços anys vint”, un període de creixement econòmic mundial sense precedents que afavoreix l’activitat comercial i la publicitat. La projecció que representa per a Barcelona l’Exposició Internacional del 1929 suposa una excel·lent oportunitat per als fabricants locals, que donen a conèixer els seus productes i marques als mercats internacionals.

L'aparició de la ràdio i la seva ràpida popularització altera el panorama dels mitjans publicitaris de l'època i es converteix en un nou i eficaç suport per a difondre els missatges comercials.

1930-1957

L’any 1933, la publicitat s’incorpora al món acadèmic i educatiu. Les incipients associacions professionals es consoliden durant aquest període, tot i que la seva activitat es redueix notablement a causa de la Guerra Civil i la seva posterior integració en els sindicats verticals, controlats pel règim franquista.

El període està marcat per la crisi de la postguerra. A partir dels anys 50 comença la recuperació econòmica i l’activitat publicitària torna a créixer. L’any 1956, Televisión Española inicia les primeres emissions periòdiques. El nou mitjà s’introdueix a les llars compartint protagonisme amb la ràdio. Apareixen noves agències i nous formats publicitaris que tornen a canviar la fisonomia de la publicitat. Es tanca, així, el temps dels pioners.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Catalunya, en un any m'has donat...





¡Catalunya, en un any m'has donat la dignitat de tota la vida!


Informació lèsbica sense tòpics, ambigüitats o subjectivitats

Tres dotzenes de pares, mares, àvies i avis.

Vint tones de creativitat

Un got d'aigua

Complicitat i empatia compartida: el nostre silenci.

Diverses tones de llibres

Un viatge gairebé a Girona (sense Laia, però amb tren)

Tres centímetres de maduresa

Sis quilòmetres de veu

Noranta grams d'autoestima

Tres parells de bicicletes

Seixanta noies boniques per als meus ulls

Diverses quilos de responsabilitat


Compte: en els teus carrers, places, busos, trens, metros, estacions, parcs, museus i carrerons estrets, descansa i concreti tota la vida que no vaig poder tenir!

Al meu germà, Lluis Companys

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS