Crisantems per a Laia, i Catalunya

James Tissot
No tinc en la meva vida alguna cosa sagrat o intocable, però cada vegada que penso en el futur de qualsevol nena o nen lesbiana, gai o trans, que està per arribar o quan personatges com Alicia Sanchez Camacho, torna a ballar-la com els seus pares i avis, a tocar, a callar, a emmordassar a una llengua que a penes viu, es mou en les boques dels habitants d...e catalunya, valència, balears i altres, sento en la meva medul·la espinal una espècie de burxada que m'irrita i de vegades, em fa deixar anar una llàgrima: hi ha coses que mai canviessin, com Madrid, com aquests Espanyols que no s'han molestat a conèixer, escoltar i assaborir la llengua catalana i els seus parlants.

I el que més m'impressiona és que molta gent que ha nascut aquí, no li importa això, o si ara mateix em llegís, em diria alguna cosa com: no importa, el català ja té "suficient" o "ja té el seu" o "hi ha coses més importants" o "ets independentista". Desviant el tema com a lloros. Només hi ha dues coses que m'importen, em reitero, el català i les lesbianes, el seu futur incert i insegur, comú per a ambdues (la llengua i el col·lectiu femení).

Només desitjo dues coses per a l'any que ve: trobar i mantenir un treball, i que no ofeguin a la llengua catalana ni a nosaltres, les lesbianes.
 






(Escrito usando traductor. Española. Conozco y calle, silencio total: madrid, cádiz, sevilla, córdoba, granada, málaga, granada, valencia, alicante, murcia, zamora, león, portugal y marruecos)

Llevo casi dos años en Barcelona, más o menos...y sólo se escucha catalán en las "clases de catalán", algunos barrios y grupos catalanoparlantes (minoría). No existe EL Bilinguismo en Catalunya: predomina el Castellano.Domina las calles, bocas y plazas.Sólo está protegido, como algunas leyes que protegen a los animales, a los homosexuales, a los trabajadores, mujeres, etc... Existe una normalización (cara), pero que está vinculada por ley. En el resto de sitios que pude mirar, leer y escuchar, (Comunidad Valenciana, parte de Barcelona) sólo hablan en Castellano, y las calles están en Castellano.Si paseais, se puede ver. Igual, que en Madrid y en otras zonas de España, que casi nadie habla inglés.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Per a travessar amb tu el desert del món



Per a travessar amb tu el desert del món
Per a enfrontar-nos junts al terror de la mort
Per a saber la veritat perdre la por
A devora els teus passos caminava

Per tu deixí el meu regne el meu secret
La meva nit veloç el meu silenci
La meva perla rodona el seu orient
El meu espill la meva vida la meva imatge
I deixava els jardins del paradís

Aquí fora a la llum del dia dur
Sense els miralls he vist que estava nua
I en el camp ras s’enterbolia el temps

Per això amb els teus gestos em vesties
I aprenia de viure al ple del vent

Sophia de Mello
     (Trad. Josep M. Llompart)

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Ales intactes

El cielo sobre Berlín.
The white sails still fly seaward,
Seaward flying,
Unbroken wings.

(T.S. Eliot)


-------
 Ales Intactes

Pot no tenir res a veure el projecte
que fas de tu mateix i el tu mateix
que trobes cap d’uns anys. Començaràs
a comprovar: realitat i desig
són enemics. Es porten la contrària.
Què hi fa allò que volies de tu?
No compta ja el que t’imaginaves.
Compta només el resultat final:
qui ets, què fas i la fràgil volada
d’unes ales intactes.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Venus Bruna

Daguerrotipo, 1886

Sóc plena d´amor com un meló amb la llavor, sóc madura i gotejo dolços sucs

(Montserrat Abelló - Marge Piercy)

------

La meva Venus bruna,
podríem ser dos onades
que es munten i munten
fins estavellar-se a la sorra.

La meva Venus bruna,

vull banyar el meu cos

en la cascada
que és la teva cabellera.

La meva Venus bruna,
set mesos porta la meva boca
somiant una nit
elastica
de petxines i vi calent
.

La meva Venus bruna,
em rebolquen de ràbia
amb el teu silenci:

ansiosa,
busco els teus ulls,

dos sols negres.

La meva Venus bruna,
vull veure com el vent fa ballar
el teu cabell
i amaga un dels teus clotets
i abanique meu desig:
calenta
vermell
desmanegat
tímid
petit
sempre rebutjat
solitari
i lent.

A Elisabet Llobet

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Laies..


Tornar als orígens: mirar, com un infant que descobreix petits-grans tresors i acull admirat unes branques, fulles, vidres de colors, pedres i qui sap si un tros de sílex ocre-rosat, del color de la tendresa. El sílex, com els dinosaures, tard o d´hora surt a la llum.
Rovira-Brull





Què és Laia? Què significa per a mi Laies?


Laia és un nom que prové d’un poble íber, pre-romà, anomenat Laie; establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès. Segons les seves creences, Laia era la deesa dels laietans, els antics habitants d’aquest poble. Laia és un nom totalment pagà encara que a molta gent li sàpiga greu, no té sant, no té dia de l’onomàstica ja que els laietans tenien les seves pròpies creences i no tenien res a veure amb la religió catòlica ni molt menys. Tot i això durant anys ( franquisme i posteriorment transició ) s’ha volgut associar el nom d’Eulàlia amb el de Laia ja que avans no es podien posar noms que no fòssin catòlics als fills. Però això era avans, si us plau, deixeu de confondre aquests dos noms que no tenen res aveure.Laia és un nom, ( i no un diminutiu, ni cap traducció ), català i pagà.
-------------------------------
Laia es un nombre que proviene de un pueblo íbero, pre-romano, llamado Laie, establecido en las comarcas del Maresme, Barcelonés, Baix Llobregat y el Vallès. Según sus creencias, Laia era la diosa de los layetanos, los antiguos habitantes de este pueblo. Laia es un nombre totalmente pagano aunque a mucha gente le pese, no tiene santo, no tiene día de la onomástica ya que los layetanos tenían sus propias creencias y no tenían nada que ver con la religión católica ni mucho menos. Sin embargo durante años (franquismo y posteriormente transición) se ha querido asociar el nombre de Eulalia con el de Laia ya que antes no se podían poner nombres que no fuesen católicos a los hijos. Pero eso era antes, por favor, dejad de confundir estos dos nombres que no tienen nada que ver.Laia es un nombre, (y no un diminutivo, ni traducción), catalán y pagano.

Laies ...

Les pedres vermelles
canten el teu nom
en mars
banyats per la lluna;
et dic,
et busco,
salt,
i em banyo a la teva llet.

El teu cos s'estén
des del cim de Montserrat
fins a la mar laietana.

El teu cabell és bressolat
des del sud pel xaloc,
pel nord,
la tramuntana
i fa que el teu cabells
es divideixin
en dues fileres
del color de la terra de la Garrotxa.

Obres teus braços
Tenses l'arc
T'apuntes al Castell de Burriac.

El teu fletxa s'enfonsa en el meu pit
sense aire
arrossegada
Fins teva faldilla verda,
on s'alimenten
tots els desitjos
passats
presents
futurs.

A Laia Vaqué Pons

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Nou disc: Glissando*



Després d’un temps de silenci, per fi, Glissando treuen nou disc al mercat. Serà a finals d’aquest mes d’octubre i sota el colorit títol de “Ermites cançons i som somniar en meteorits roses”, la banda de Marc Sora i Laia Vaqué presentarà un original treball versionant temes d’artistes d’arreu.

Glissando han estat un dels pals de paller de la nova fornada de la música catalana. Des de fa deu anys batallen per les trinxeres del pop amb la seva proposta minimalista, carregada d’espais sonors eteris i perfumada amb un cert toc naïf. Per tant, cada nou treball d’aquesta banda de Barcelona és una bona oportunitat per tastar la salut del panorama i intuir noves línies de creació. Com dèiem, aquest cop Glissando s’atreveix a fer un disc de versions. Quelcom molt comú al mercat anglosaxó, però encara exòtic per aquestes terres. Les bandes escollides i les cançons triades són un bon exemple dels gustos dels membres de la formació. Així, podrem trobar revisions de peces coetànies i catalanes com el Deixa’m creure de Mishima, el Batisfako Katiuskas dels Antònia Font o el Maleeixo el temps de Raydibaum. També podrem trobar adaptacions –amb traducció inclosa- d’artistes internacionals. Per exemple Fireflies (Cuques de llum) dels Owl City, For you blue (Em tens a platet) de The Beatles, el Human (Humà) de The Killers o el Flume (En contacte) de Bon Iver.


Aquest original treball va ser gravat a l’ermita de Sant Sebastià de Montmajor a Caldes de Montbuï. El guitarra Marc Sora explica que el fet d’enregistrar-ho tot a una església ha permès aconseguir una acústica pròpia i irrepetible. A banda d’això, el grup també ha hagut de treballar a fons perquè les adaptacions al català fossin alhora creïbles i adequades. Amb tot, doncs, un interessant treball, al mateix temps que original, i que s’haurà d’escoltar amb les oïdes ben obertes.





  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

L’esbós, de Sílvia Bel


Descarada. Provocativa. Atrevida. I convençuda del que fa, malgrat que tot just debuta. A la introducció del seu primer llibre de poemes, la periodista, publicista, professora i poeta Sílvia Bel (Barcelona, 1982) exhorta el lector a apagar el televisor, obrir una cervesa i esmolar-se els dits. Perquè «passar un centenar de pàgines avui no està a l’abast de qualsevol tou!». Ras i curt: relaxin-se i gaudeixin l’experiència. Dins L’esbós (Edicions 7dquatre, 2010) hi trobaran 54 poemes de totes mides i colors, travessats per un potentíssim fil conductor: l’espontaneïtat de la Bel, una veu nova amb moltes ganes de fer-se escoltar. Tan primeta com incandescent, aquesta jove autora no s’arruga, i s’atreveix amb tot. Sempre que pot participa en trobades literàries on, micròfon en mà, recita els seus poemes al públic, amb una «birra» al faristol. Juga amb les paraules, com feia Pere Quart. Parla d’allò que li accelera o li glaça el cor amb total llibertat, com Cristina Peri Rossi. Experimenta amb la musicalitat, amb el ritme i amb la fuetada del vers lliure. Té poemes tallants i poemes innocents, llargs i minúsculs. «Equivocar-se és viure», afirma en un vers. «Em vaig tallar els cabells / No vaig guardar cap trena», escup en uns altres. «(abaixo el volum de la ciutat / per escoltar només / aquella desconeguda / com xarrupa el gelat)», xiuxiueja en un altre.
La cremallera que desferma les passions

Les 54 composicions de L’esbós reflecteixen les pors i les esperances del procés creatiu, de l’art de viure, del risc de relacionar-se amb els altres. Ara sona venjativa, nostàlgica o reconciliadora. Ara trista, enamorada o desenganyada. Ara transmet una alegria que s’encomana. Ara destapa una sexualitat que impregna l’ambient i excita els sentits. I tot amb el mateix mirall atrevit amb què juga i ens fa la rateta: la seva poètica obertament lèsbica. Sincera. Lliure. Viva. «Era una migdiada febril / amb pel·lícula de fons i olor a sexe. / Recordo que mirava de reüll la televisió, / com quan mires de reüll una peli porno, / i de sobte, entre els gemecs, / va caure la primera torre, / tan fàl·lica», explica en el poema 11-S. En el pròleg, l’escriptora, traductora i crítica literària Mª Àngels Cabré elogia la «frescor, fruit de l’espontaneïtat treballada» de Bel, i titlla L’esbós d’«un dels primers poemaris descaradament lèsbics de la poesia catalana» amb el precedent de Terra de mai (1982) de Maria Mercè Marçal. Fa mesos, anys, que Bel quadra versos i pensa en poesia, apassionada pels múltiples significats dels mots i per les infinites possibilitats de les diverses llengües que domina. Ara s’ha decidit a plasmar-ho en paper i oferir-ho al públic. El resultat és un recull picant, fresc, original i engrescador, per a tots els públics. Poesia de la quotidianitat i de les passions desfermades. Un llibre il·lustrat per l’escriptora i dibuixant de contes infantils Alicia Billon (Barcelona, 1978). Que es ven amb un punt de llibre molt suggerent. Una cremallera vermella.




Esbosso quatre ratlles

en un full blanc que dorm

a dins d’un llibre negre.



Esbosso imperfeccions.



Escuma entre els dents

si esbosso quatre mots

a dins d’una peixera.



Si esquerdo la peixera

s’esquerden els mots.



Em quedo la peixera.

Hi esbosso quatre gots.



Direu, perquè vull gots

a dins d’una peixera...?

Per beure aigua i prou

ja en tinc la casa plena!



M’empasso quatre glops

filtrats per l’enrenou

d’uns ulls blau turquesa.



Trontolla la vorera.

Trontolla el vidre i jo.



Aboco aquests records

a dins la calaixera

on guardo amb clau les pors

i els somnis d’una nena.



Rescato alguns dels mots

de la llibreta verda.

Tenia sols tretze anys

i una consciència plena

d’un amor nou dins meu

que no duia etiqueta.



Em vaig tallar els cabells

no vaig guardar cap trena.

Tenia sols setze anys

quan vaig fer lluna plena.



I el temps va anar passant.

Em vaig tornar sirena

per esquivar el dolor

dissolt a la peixera.



Esbosso aquest dolor

dins la llibreta negra.



Esbosso imperfeccions.



Estimo amb cremallera.



I em gronxo en els petons

del parc de l’oreneta.

Petons de tants sabors

dins la llibreta verda!



Esbosso les olors

d’un cos de dona estesa

dormint al fons del llit.

Em vull quedar desperta!



Escric per no dormir

a dins la calaixera

on tot es torna fosc

si tanco la llibreta.



D’esquena als corrents

bussejo a la peixera.



L’esbós dels meus records

com darrer poema.



L’esbós d’una sirena.

Sílvia Bel. L´esbós.


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

El meu primer nadal a Barcelona

Aunque el rock catalá también es masclista (como la mayoria del rock y de la musica), yo le dedico este tema a Maria Coma, Laia Vaque, Maria del Mar Bonet, Maria Merce Marçal, Esther Tusquets, Teresa Prades, Lyona, todas las escritoras en lengua catalana que he podido conocer, leer, aprender y refugiarme en sus letras, a la Directora de Costa Brava y a todas las chicas que me han gustado desde el día que nací hasta el día de hoy...aunque no esté con ellas, porque no quieren, porque ya pasó ese tiempo, porque prefieren a otros-as...y otras explicaciones/causas, yo sí estoy con vosotras.
Por eso me gusta la navidad: porque gracias a catalunya yo estoy sola, pero conmigo, y con todo lo que deseo, pienso, siento...aunque sea rechazado, o continue "el meu amor sense casa". Da igual.



  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Montserrat Figueras i Garcia: La veu de la Sibil.la


La soprano Montserrat Figueras, ha mort als 69 anys aquesta matinada a Barcelona. La cerimònia de comiat se celebrarà divendres a les 11 h al Claustre del Monestir de Pedralbes.

Montserrat Figueras ha estat un referent en la interpretació d’un vast repertori vocal de les èpoques medieval, renaixentista i barroca. Va desenvolupar amb Savall un estil interpretatiu de la música antiga renovador, caracteritzat per compaginar una gran fidelitat a les fonts històriques amb gran capacitat creativa i expressiva, estil que ha marcat l'evolució de la música històrica.

Figueras va rebre aquest any la Creu de Sant Jordi i un premi Grammy en l'última edició dels guardons musicals nord-americans pel llibre-CD Dinastia Borgia. Església i poder al Renaixement.

Nascuda a Barcelona en una família de melòmans, col·labora des de molt jove amb Enric Gispert i la formació de música medieval Ars Musicae. Estudia les tècniques de cant antigues, des dels trobadors fins al barroc, desenvolupant un concepte molt personal que beu directament de les fonts originals, tant històriques com tradicionals, al marge de les influències post-romàntiques. Des de 1967 estableix amb el violgambista Jordi Savall una unió tant artística com humana, especialment fructífera en activitats pedagògiques, de investigació i de creació.

Participa, al costat de Savall, entre 1974 i 1989 en la fundació dels conjunts Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations. Amb ells i com a solista aborda la recuperació d'un patrimoni musical eclèctic, entre els quals destaquen les seves interpretacions de l'antiquíssim Cant de la Sibil·la, fins les recents Ninna Nanna, Misteri d’Elx i Isabel I.

Montserrat Figueras ha actuat regularment als principals festivals d’Europa, Amèrica i Orient. Els més de 60 CD que ha enregistrat han rebut nombroses distincions, entre ells el Grand Prix de l’Académie du Disque Français, l'Edison Klasik, i el Grand Prix de la Nouvelle Académie du Disque. El 2003 el govern francès li va atorgar el títol d’Officier de l’ordre des Arts et des Lettres.

23 de Novembre de 2011, Diari Ara.


Adeu, Montserrat. Se'n va anar la teva veu i no va sortir a les notícies. Gràcies als diners que vaig poder reunir i al meu pare, vaig poder comprar internet al poble dels meus avis, i per aquest mitjà, internet, vaig conèixer la música de Jordi Savall, Paniagua, Bonet i la música Occitana, els jocs florals de Isaura ... . i també vaig tenir accés a la teva veu.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

En totes les direccions

Bright star, Jane Campion



Et vaig aprendre només del color de la teva pell al sol.
Del teu nu en vaig fer una platja. Era estiu
i vaig banyar-m’hi. No és només superfície
la carícia.
Com el vi
d’una àmfora antiga que es rebenta al fons del mar.
En totes les direccions.
Així vaig ser teu.


Manel Forcano
(per cortesia de Pais Secret)

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Paisatge amb boira, de Carme Meix


Carme Meix i Fuster va néixer a Gandesa l'any 1937. És llicenciada en Filologia Catalana. Resideix a Barcelona i exerceix com a professora de Llengua i Literatura Catalana a l'Institut "la Salzereda" de Santa Coloma de Gramenet.

Actualment col.labora en revistes de signe divers.

Carme Meix i Fuster és Premi de poesia "Caterina Albert i Paradís" 1991.També ha guanyat el premi de poesia de la Real Acadèmia Mariana de Lleida de 1989. Va ser finalista del Recull, també de poesia, i del Sant Joan de novel.la de 1993. El 1995 va guanyar el Premi de Novel.la Històrica de la Universitat de Lleida amb El crit de l'esparver (Pagès editors, 1996).

El crit de l'esparver és una novel.la històrica ambientada al segle XV, una època turbulenta, protagonitzada per figures tràgiques, com el Príncep de Viana, sinistres, com Joan II, tèrboles, com Verntallat, heròiques com Pere Joan Sala, maquiavèliques com Ferran el Catòlic. És, sobretot, l'epopeia dels remences, que al crit de Terra i llibertat, i avall els mals usos! van aconseguir deslliurar-se del poder feudal que els atenallava.

La Tramuntana ho neteja tot...

No vol mostrar els sentiments. Tan jove i ja no vol mostrar-los.I és una pena. Amagar els sentiments és el millor camí per deixar que es podreixin a dintre fins a infectar tot el cos.


Carme Meix, Paisatge amb Boira.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS