Tú eres mi canço de bressol
Arrancaste las cruces de mi infancia
Eres mi parque:
austral.
Eres mi zoo libre:
sin jaulas, ni cadenas invisibles.
Eres mi estación de tren:
todas.
Mi Piscina de agua salada
Mi volcán verde
Mi estuche de colores,
Mi lápiz,
Mi paraguas,
Mi espada y mi escudo,
Mi Grecia,
Mi museo,
Mi teatro,
Mi circo,
Mi risa,
y mi piedra milenaria.
Y tus hijas, (ese piano)
sobre unas 200 (como mínimo)
serán almohadas
para mi cabeza;
el agua,
para mi boca.
A Barcelona.
A Catalunya.
A mil donas catalanas.
27
Publicat per
Fátima Rodríguez
|
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Barcelona i jo,
castellers femeninos,
el somni de totes es farà realitat
maig
de