L’exposició “Publicitat a Catalunya 1857-1957. Roldós i els pioners” repassa l’origen i el desenvolupament de la publicitat moderna a Catalunya i el paper rellevant de pioners com Rafael Roldós, que van convertir una activitat rudimentària en una professió tècnica de primer nivell i alhora van contribuir al fet que Barcelona es convertís en el motor de l’activitat publicitària a Espanya. La mostra es pot visitar del 7 d’octubre del 2011 al 29 de gener del 2012, a la Sala 1 del Palau Robert.
L’exposició l’organitzen la Generalitat de Catalunya i la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i de l’empresa HP. En són els comissaris Joan Sabaté, Carolina Serra, Cristina Martorell i Isabel Solanas.
El secretari general de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va presidir l’acte inaugural el 6 d’octubre, a les 19 h. També hi van assistir el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn; el degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Josep Maria Carbonell; el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; la cap de comunicació d’HP, Eva Blanco, i els comissaris de la mostra.
Roldós, SA, l’agència de publicitat més antiga del món en actiu
La publicitat catalana arrenca fa 150 anys gràcies a la visió i l’instint pel negoci dels pioners de la publicitat a Catalunya. El primer publicitari català documentat va ser Rafael Roldós i Viñolas, que va començar com a agent publicitari. La visió del negoci publicitari de Roldós i dels altres pioners de la publicitat va propiciar la professionalització d’aquesta activitat amb la creació de les primeres agències de publicitat barcelonines.
Posteriorment, durant la segona meitat del segle XX i fins a l’actualitat, de la capital catalana han sortit publicitaris de renom internacional, agències de publicitat reconegudes per la seva creativitat i campanyes publicitàries que han donat la volta al món.
Rafael Roldós i Viñolas va fundar, el 1872 el centre d’anuncis Roldós y Compañía, primera agència de publicitat de l’Estat espanyol que va dedicar-se exclusivament a oferir serveis publicitaris. La trajectòria de l’agència de publicitat fundada per Rafael Roldós, i dirigida pels seus fills Rafael i Ruperto des del 1918, és el millor exemple de l’activitat publicitària catalana durant més de cent anys. Actualment l’agència de publicitat Roldós, SA és l’agència més antiga del món en actiu. Altres pioners en el món de la publicitat són Pere Prat Gaballí, Rafael Bori, José Gardó, Joan Aubeyzon i Malcolm Thomson.
L’exposició es desenvolupa en tres períodes històrics: 1857-1900, 1901-1929 i 1930-1957.
1857-1900
La publicitat comença a tenir una presència destacada a les ciutats amb cartells, marquesines i, especialment, a la premsa i les revistes, en el context de la
revolució industrial i tèxtil de Catalunya del segle XIX i de l’aprovació del pla Cerdà de Barcelona.
Els agents publicitaris actuen com a intermediaris entre els anunciants i els mitjans de comunicació i basen la seva activitat en la venda d’espai de les publicacions a canvi d’una comissió. La publicitat encara és molt elemental i limitada tecnològicament, els textos són primaris i les il·lustracions, gairebé inexistents.
1901-1929
La publicitat catalana inicia el camí cap a la consolidació: el nombre d’agències augmenta i neixen les anomenades “agències tècniques”, totalment centrades en les necessitats dels anunciants.
Acabada la Primera Guerra Mundial comencen els “feliços anys vint”, un període de creixement econòmic mundial sense precedents que afavoreix l’activitat comercial i la publicitat. La projecció que representa per a Barcelona l’Exposició Internacional del 1929 suposa una excel·lent oportunitat per als fabricants locals, que donen a conèixer els seus productes i marques als mercats internacionals.
L'aparició de la ràdio i la seva ràpida popularització altera el panorama dels mitjans publicitaris de l'època i es converteix en un nou i eficaç suport per a difondre els missatges comercials.
1930-1957
L’any 1933, la publicitat s’incorpora al món acadèmic i educatiu. Les incipients associacions professionals es consoliden durant aquest període, tot i que la seva activitat es redueix notablement a causa de la Guerra Civil i la seva posterior integració en els sindicats verticals, controlats pel règim franquista.
El període està marcat per la crisi de la postguerra. A partir dels anys 50 comença la recuperació econòmica i l’activitat publicitària torna a créixer. L’any 1956, Televisión Española inicia les primeres emissions periòdiques. El nou mitjà s’introdueix a les llars compartint protagonisme amb la ràdio. Apareixen noves agències i nous formats publicitaris que tornen a canviar la fisonomia de la publicitat. Es tanca, així, el temps dels pioners.
