Descarada. Provocativa. Atrevida. I convençuda del que fa, malgrat que tot just debuta. A la introducció del seu primer llibre de poemes, la periodista, publicista, professora i poeta Sílvia Bel (Barcelona, 1982) exhorta el lector a apagar el televisor, obrir una cervesa i esmolar-se els dits. Perquè «passar un centenar de pàgines avui no està a l’abast de qualsevol tou!». Ras i curt: relaxin-se i gaudeixin l’experiència. Dins
L’esbós (Edicions 7dquatre, 2010) hi trobaran 54 poemes de totes mides i colors, travessats per un potentíssim fil conductor: l’espontaneïtat de la Bel, una veu nova amb moltes ganes de fer-se escoltar. Tan primeta com incandescent, aquesta jove autora no s’arruga, i s’atreveix amb tot. Sempre que pot participa en trobades literàries on, micròfon en mà, recita els seus poemes al públic, amb una «birra» al faristol. Juga amb les paraules, com feia Pere Quart. Parla d’allò que li accelera o li glaça el cor amb total llibertat, com Cristina Peri Rossi. Experimenta amb la musicalitat, amb el ritme i amb la fuetada del vers lliure. Té poemes tallants i poemes innocents, llargs i minúsculs. «Equivocar-se és viure», afirma en un vers. «Em vaig tallar els cabells / No vaig guardar cap trena», escup en uns altres. «(abaixo el volum de la ciutat / per escoltar només / aquella desconeguda / com xarrupa el gelat)», xiuxiueja en un altre. La cremallera que desferma les passions
Les 54 composicions de L’esbós reflecteixen les pors i les esperances del procés creatiu, de l’art de viure, del risc de relacionar-se amb els altres. Ara sona venjativa, nostàlgica o reconciliadora. Ara trista, enamorada o desenganyada. Ara transmet una alegria que s’encomana. Ara destapa una sexualitat que impregna l’ambient i excita els sentits. I tot amb el mateix mirall atrevit amb què juga i ens fa la rateta: la seva poètica obertament lèsbica. Sincera. Lliure. Viva. «Era una migdiada febril / amb pel·lícula de fons i olor a sexe. / Recordo que mirava de reüll la televisió, / com quan mires de reüll una peli porno, / i de sobte, entre els gemecs, / va caure la primera torre, / tan fàl·lica», explica en el poema 11-S. En el pròleg, l’escriptora, traductora i crítica literària Mª Àngels Cabré elogia la «frescor, fruit de l’espontaneïtat treballada» de Bel, i titlla L’esbós d’«un dels primers poemaris descaradament lèsbics de la poesia catalana» amb el precedent de Terra de mai (1982) de Maria Mercè Marçal. Fa mesos, anys, que Bel quadra versos i pensa en poesia, apassionada pels múltiples significats dels mots i per les infinites possibilitats de les diverses llengües que domina. Ara s’ha decidit a plasmar-ho en paper i oferir-ho al públic. El resultat és un recull picant, fresc, original i engrescador, per a tots els públics. Poesia de la quotidianitat i de les passions desfermades. Un llibre il·lustrat per l’escriptora i dibuixant de contes infantils Alicia Billon (Barcelona, 1978). Que es ven amb un punt de llibre molt suggerent. Una cremallera vermella.
Esbosso quatre ratlles
en un full blanc que dorm
a dins d’un llibre negre.
Esbosso imperfeccions.
Escuma entre els dents
si esbosso quatre mots
a dins d’una peixera.
Si esquerdo la peixera
s’esquerden els mots.
Em quedo la peixera.
Hi esbosso quatre gots.
Direu, perquè vull gots
a dins d’una peixera...?
Per beure aigua i prou
ja en tinc la casa plena!
M’empasso quatre glops
filtrats per l’enrenou
d’uns ulls blau turquesa.
Trontolla la vorera.
Trontolla el vidre i jo.
Aboco aquests records
a dins la calaixera
on guardo amb clau les pors
i els somnis d’una nena.
Rescato alguns dels mots
de la llibreta verda.
Tenia sols tretze anys
i una consciència plena
d’un amor nou dins meu
que no duia etiqueta.
Em vaig tallar els cabells
no vaig guardar cap trena.
Tenia sols setze anys
quan vaig fer lluna plena.
I el temps va anar passant.
Em vaig tornar sirena
per esquivar el dolor
dissolt a la peixera.
Esbosso aquest dolor
dins la llibreta negra.
Esbosso imperfeccions.
Estimo amb cremallera.
I em gronxo en els petons
del parc de l’oreneta.
Petons de tants sabors
dins la llibreta verda!
Esbosso les olors
d’un cos de dona estesa
dormint al fons del llit.
Em vull quedar desperta!
Escric per no dormir
a dins la calaixera
on tot es torna fosc
si tanco la llibreta.
D’esquena als corrents
bussejo a la peixera.
L’esbós dels meus records
com darrer poema.
L’esbós d’una sirena.
Sílvia Bel. L´esbós.
