Venus Bruna

Daguerrotipo, 1886

Sóc plena d´amor com un meló amb la llavor, sóc madura i gotejo dolços sucs

(Montserrat Abelló - Marge Piercy)

------

La meva Venus bruna,
podríem ser dos onades
que es munten i munten
fins estavellar-se a la sorra.

La meva Venus bruna,

vull banyar el meu cos

en la cascada
que és la teva cabellera.

La meva Venus bruna,
set mesos porta la meva boca
somiant una nit
elastica
de petxines i vi calent
.

La meva Venus bruna,
em rebolquen de ràbia
amb el teu silenci:

ansiosa,
busco els teus ulls,

dos sols negres.

La meva Venus bruna,
vull veure com el vent fa ballar
el teu cabell
i amaga un dels teus clotets
i abanique meu desig:
calenta
vermell
desmanegat
tímid
petit
sempre rebutjat
solitari
i lent.

A Elisabet Llobet

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS