T'estimo pel teu so, per la teva olor, per la teva creativitat i per la teva llibertat.

T'estimo perquè les meves primeres paraules d'amor van ser: t'estimo, en català. t'estimo per ensenyar aquestes dues paraules, i per oferir un espai per donar-li forma. Em concedirà una Laia, filla del poble més antic de la teva terra?



Petits racons de Barcelona, província i Catalunya. El desconegut d'aquests paratges i el seu encant: Mar, Muntanya, cultura avantguardista ...





Se sol tenir una imatge un tant distorsionada i ignorant sobre catalunya i sobre la seva gent. Sense valorar la geografia, el paisatge extremadament dur que ens parla d'un passat dur, de la seva llengua perseguida i usada, de les seves estacions de trens, de tota la seva rica història, des de la grecollatina, la medieval, la musulmana, la jueva, la medieval, la gòtica, la barroca, el modernisme (purament català, no existeix res igual en cap lloc), o la història industrial.



Per això, tot el que veuen els meus ulls, nets, sense la brutícia de comentaris cecs, sense haver posat mai els seus ulls en aquesta ciutat, aquesta comunitat, aquest país, com tot el que fa olor meu nas, o el que assaboreix llavis intent compartir-lo, perquè d'alguna manera, les sensacions que em van néixer en mi la primera vegada que vaig trepitjar Barcelona, la primera vegada que vaig beure Bonet (una beguda per a pescadors) o vaig menjar escalivada o calçots, el primer cop que em vaig enamorar del carrer del bisbe, o quan escolti per primera vegada el só catalá: que és com la gent catalana, barreges, italo-franco-castellà-aràbic.



Espero que us agradi tots els colors, sabors, textures, i opinió sobre aquest país.

Fátima.

PD: Tinc dos punts febles: la pizza, les dones de llengua catalana i la seva casa, Catalunya.

Si ets dona i fas servir normalment la llengua catalana, millor, dóna-li a la ics i sal pitant d'aquí.