Tú eres mi canço de bressol
Arrancaste las cruces de mi infancia
Eres mi parque:
austral.
Eres mi zoo libre:
sin jaulas, ni cadenas invisibles.
Eres mi estación de tren:
todas.
Mi Piscina de agua salada
Mi volcán verde
Mi estuche de colores,
Mi lápiz,
Mi paraguas,
Mi espada y mi escudo,
Mi Grecia,
Mi museo,
Mi teatro,
Mi circo,
Mi risa,
y mi piedra milenaria.
Y tus hijas, (ese piano)
sobre unas 200 (como mínimo)
serán almohadas
para mi cabeza;
el agua,
para mi boca.
A Barcelona.
A Catalunya.
A mil donas catalanas.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castellers femeninos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castellers femeninos. Mostrar tots els missatges
27
Publicat per
Fátima Rodríguez
|
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Barcelona i jo,
castellers femeninos,
el somni de totes es farà realitat
Read User's Comments0
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






