Sense oblit: mai, mai

Carrer Jocs Florals, 1935


Que no se me olvide nunca cómo crecí (o cómo no crecí)
Cuanto silencio 
Que no se me olvide nunca cómo me sentía fuera - léjos de barcelona, catalunya y del catalán. 


Dolça Catalunya,
     pàtria del meu cor,
     quan de tu s’allunya
     d’enyorança es mor.

                             I
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
               blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
               per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
               cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
               adéu-siau!
                           II
¿On trobaré tos sanitosos climes,
               ton cel daurat?,
mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes,
               bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
               ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
               que et posà Déu.
                           III
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
               no us veuré més!
Oh, si al fossar on jau ma dolça mare
               jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra,
               que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
               que hi vull morir!

  Jacint Verdaguer

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Com els amants de Rodin


Com Els Amants de Rodin



sense mans
amb ulls
amb mans
amb llengua
que ascendeix
i s'enfila
des dels teus turmells
fins a la teva boca

La teva pell
sense marbre
blanc
i fred

No ets de pedra,
la meva Venus bruna
però el desig,
creix
com Els Amants de Rodin

sense mans
amb ulls
amb mans
amb llengua
que ascendeix
i s'enfila
des dels teus turmells
fins a la teva boca

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Balada de Fra Rupert



Josep Mª de Sagarra va recitar en públic aquest poema satíric el dijous 19 de desembre del 1935 després d'una conferència de Federico García Lorca a Barcelona.
Recità la balada, entre les riallades i la satisfacció total dels assistents. L'èxit fou tan unànime i tan fort, que Margarida Xirgu decidí enfilar-se damunt una cadira i recitar-lo novament, aquesta volta imprimint-li el dramatisme digne d'una tragèdia grega.
Lorca, emocionat, va sentenciar: "Que grande eres, Margarita! Con una actriz como tú y un poeta como Sagarra, la lengua catalana no morirá nunca"

Fra Rupert, de les dames predilecte,
menoret d’aparell extraordinari,
puja a la trona amb el ninot erecte
i com aquell que va a passar el rosari,
sense gota ni mica de respecte
als vots del venerable escapulari,
mostrant, impúdic, el que té entre cames
excita la lascívia de les dames.
I amb veu entre baríton i tenor
canta Rupert, l’impúdic fra menor:

Gustós, senyores, m’avinc
a explicar-vos com els tinc.

Els tinc grossos i rodons
com els Pares Felipons.

I els tinc nets i sense tites
com els Pares Jesuïtes.

Els tinc frescos i bonics
com els Pares Dominics.

Cadascun em pesa un quilo
com els del Pare Camilo.

Se’ls podria portar amb palmes
com aquells del Mestre Balmes.

No els tinc tous ni tampoc nanos,
com els tenen els Hermanos.

Ni plens d’innoble mengia
com els del Cor de Maria.

Ni tenen les bosses tristes
com els dels Germans Maristes.

I no em ballen nit i dia
com els de l'Escola Pia.

No són els grans de rosaris
que pengen als Trinitaris.

Ni fan aquell tuf de be
dels frares de la Mercè.

Cap paparra se m’hi arrapa
com als monjos de la Trapa.

Ni massa tocatardans
com són els dels Salesians.

Ni peluts ni escadussers
com els d’altres missioners.

Ni amb el gàl·lic i els veneris
d’altres dignes presbiteris.

Ni ridículs ni pudents
com ho són en tants convents.

Ni aprimats per els mals vicis
com els tenen els novicis.

Ni tronats i plens de grans
com els pobres postulants.

Ni amb els senyals alarmistes
dels ous dels seminaristes.

Ni amb un tip i altre dejú
com els frares de Sant Bru.

Se’m poden contrapuntar
amb tots els sants de l'Altar.

No se’m poden tornar enrere
com li passava a Sant Pere.

I tenen un toc tan suau
com els collons de Santa Pau.

Són peces que fan lluir
com els de Sant Agustí.

I poden omplir un cabàs
com els ous de Sant Tomàs.

I encara sobrar-ne un tros
com passava amb Sant Ambròs.

Tenen aquell tuf honrat
dels collons de Sant Bernat.

No m’arriben fins al cul
com a Vicenç de Paül.

No m'escalden la titola
com a Ignasi de Loyola.

No em freguen la pastanaga
com a Sant Lluís Gonçaga.

Hi ha més tall i més tiberi
que en els de Sant Felip Neri.

No hi ha al món un tal encert
com els ous de Fra Rupert.

La que els toqui amb vehemència,
cinc-cents dies d’indulgència.
La que en copsi la grandària,
fins indulgència plenària.
I el cul que no els és rebel
anirà del llit al cel.

No té l’Església Romana
cosa més noble i més sana,
ni té l'Orde Caputxina
peça més pulcra i més fina,
disposada a tot servei
Ad Majorem Gloria Dei.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Sense paraules II: Imatges

Publicitat retro
Porta modernista
Cavall de mar
Experimentaciò
Escribano
 Plaça Reina (Valencia)

 Arbre i Boira

 Bicicleta - Carrer

Línia groga
els teus ossos
Un bon gelat

El bon menjar ès català





Mies van der rohe

El seu nom no apareix: Rosa leveroni, Mercè marçal, Esther tusquets, Angèls anglada, Marta pessarrodona, Montserrat roig, Costança de aragó, Violant vilaragut, Roser de vallclara, Carme meix, Quima jaume, Dolors Miquel, Montserrat abelló...


Montesa: la meva futura moto


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Sense paraules: imatges

 Parc Industrial (Sants)


Venus Laietana, Parc Industrial

 Carrer Tarragona

 Parc Industrial de Nit


 Arenas Barcelona: Neomudejar, Funcionalismo i Bauhaus


 Formas Escaleras i Cúpula: Funcionalismo, Modernismo


Mis pies toman el carril bicing


 Cinemas


 Raval


Paisaje Patio Interior

Barcelona Creando

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Fer de la llengua anunci del teu ser

Fer de la llengua anunci del teu ser (Carme Meix)

He banyat amb Cava la teva ciutat, Manresa
i el meu barri, sant-montjuic.

El millor de jo mateixa, la meva veu (la nostra llengua)
el desig
contingut
aglomerat
i caduc
explotà fa anys
després de la nostra cavalcada
entre la teva estació, Manresa,
i la meva, Sants.

El vermell dels teus pedres
El blau del meu mar
em dóna la benvinguda: torno a casa.

A Sants-Montjuïc, el meu barri.

Barcelona. 2005. Barcelona 2012. Llibres. Pedres. Hostal. Trens. Laia i jo. Manresa. Barcelona.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Llum de Claraboia

El dubte encerta,
la pèrdua troba
el buit acull.
Al calabós de la nit, la lluna és claraboia:
crueltat i esperança en una sola llum.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

biografia subjectiva


Sense nom
La ràbia i la tristesa heretada
Les bufetades educatives a casa
La primera nena que em va agradar
El mobbing religiós: bornis, cecs, muts, mancs ..
Ada i Jane.
Innacción absoluta. Tancat.
Desviació del desig: primer ensinistrament heterosexual
El Sud i el Nord: només mirar, més murs i silenci
Trens, Flora i Fauna.
Jocs inútils: rebuig absolut. Excepte Olga i Sandra.
Intents de tallar les arrels individuals
Incursió dels herois socials
rellotge
El primer salt
Hospitals: dones majors millors que les de la TV i sense hàbits
Mudança: Taronges, Bicicletes i Mar
Repetició: soledat, incursió d'herois carrer, mateix rebuig, sense oportunitats o informació
Autoengany: sóc heterosexual i catòlica. (primera victòria: silenci i mirar, com a les noies)
Música: a canvi de mi mateixa.
Algun gai que no va poder suportar i va ser honest: ho entendràs, vés-te'n.
Una altra centena de noies. La no apta.
Sense roba, sense higiene, sense llibres, sense família
Deixar-ho tot.
Nord.
La primera paraula.
Rellotge.
Gaudiu i coneixement de mi mateixa
Següent incursió d'altres herois socials (i algun femení): però res de dormir juntes, això amb el meu xicot-emperador-príncep .. etc
Laia: Entra.
Rellotge.
Presa de decisions: vull saber que és la vida, ho faig.
Trens, Barcelona, Hostal, Muntaner, Català, Miró i Aigua.
Ensorrament.
Acceptació.
Més bufetades, familiars: l'error és viure.
L'abraçada.
Inacció absoluta. Tancat.
Més incursions heroiques.
El raig verd.
Inacció absoluta. Tancat.
Mudança: Barcelona.
Vida. Error. Fracàs.
Sentir. Recordo sense rebuig.
Edificis, parcs, carrers, estacions: sense rebuig.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Dalt d'una barbacana

El puny esquerre clos aixecat a mig aire,
dalt d'una barbacana del balneari on vas néixer:
se't veu amb la mà enlaire dient adéu a un tren,
dins d'un vestit de puntes de diumenge d'agost
després d'anar a la missa d'un poblet d'Aragó.
Una espanya, a finals d'aquells plàcids cinquanta,
on sembla que tothom va amagar-se els malsons,
també va tenir filles, que es prometien gendres,
i jutges que somiaven vint-i-cinc anys de pau.
Però aviat vas canviar el blanc d'aquell vestit
pel vermell de la lluita i el negre de la vida,
i aquell gest va ser un símbol del que has escrit després,
o potser del que hauries volgut que hagués estat:
un internacional adéu a les brigades,
una acollida cómplice i amable als exiliats.

Alexandra March

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Som el que respectem


Som el que respectem: gracies de nou, catalunya

1A Madrid, a cops
la no educació.
les monges
silenci
i culpa.

2Al Sud,
Titelles amb creus
disfressades de somriures.

3ASalamanca,
el retorn,
la no família
més culpa
més tristesa
més fred.

I després,
Arribo, la primera la primera Laia
i ara,
anys després:


(L) Tinc por
           (A) de somiar
                                   (I) amb els teus braços
                               (E) amb el teu cul
                                          (S) amb el teu calor.


1 Enero, de 2012. Barcelona. Sin recuerdos. Sensaciones sin atarme o bloquearme: Català.Gays.Bocadillo sin más (poder comprarlo). Cocacola. Tren. Pont petroli.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS