Dalt d'una barbacana

El puny esquerre clos aixecat a mig aire,
dalt d'una barbacana del balneari on vas néixer:
se't veu amb la mà enlaire dient adéu a un tren,
dins d'un vestit de puntes de diumenge d'agost
després d'anar a la missa d'un poblet d'Aragó.
Una espanya, a finals d'aquells plàcids cinquanta,
on sembla que tothom va amagar-se els malsons,
també va tenir filles, que es prometien gendres,
i jutges que somiaven vint-i-cinc anys de pau.
Però aviat vas canviar el blanc d'aquell vestit
pel vermell de la lluita i el negre de la vida,
i aquell gest va ser un símbol del que has escrit després,
o potser del que hauries volgut que hagués estat:
un internacional adéu a les brigades,
una acollida cómplice i amable als exiliats.

Alexandra March

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS