Es un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, està situada al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat. En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres.
La planta de l'edifici sobre la cripta és basilical de creu llatina amb cinc naus, el creuer de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues escales de cargol que pugen a les cantories que circumden l'absis. Gaudí tenia sòlids coneixements litúrgics, que varen ser una base essencial per a les seves reflexions de definir un tipus determinat d'arquitectura religiosa: les capelles serien consagrades als goigs de sant Josep; als peus de l'església hi anirien les grans capelles circulars del Baptisme i la Penitència i les virtuts teologals: fe, esperança i caritat. Gaudí va concebre una complexa iconografia que va basar exclusivament en la seva condició de temple catòlic i en el culte religiós, adaptant tots els elements als ritus litúrgics. Per fer-ho es va inspirar principalment en L'Any Litúrgic de Prosper Guéranger,recopilació de tots els cultes i festivitats religioses produïts al cap de l'any, així com en el Missal Romà i el Cerimonial de Bisbes. Per a Gaudí, la Sagrada Família era un himne de lloança a Déu, en el qual cada pedra era una estrofa. L'exterior del temple representa l'Església a través dels apòstols, els evangelistes, la Mare de Déu i Jesús; la torre principal simbolitza el triomf de l'Església, l'interior al·ludeix a l'Església universal i el creuer a la Jerusalem Celestial, símbol místic de la pau.
La nau central té l'estructura arborescent en la qual els pilars són inclinats i es descomponen en forma de branques i fulles. El tronc de la columna interior és geomètric i s'aconsegueix per interseccions successives de polígons estel·lats. El capitell té la forma de un gran nus ligni, d'on surten les columnes més primes que formen les branques. Les columnes que corresponen al transsepte i a l'absis són fetes de pòrfir, un material procedent de l'Iran, considerat més resistent. El precedent de la construcció de les columnes de suport de la plaça del Parc Güell, fetes a base d'elements prefabricats d'un metre d'alçada, amb trencadís per decoració, és el mateix sistema amb què s'han construït les columnes de suport de les naus de la Sagrada Família amb l'armadura corresponent i la pedra, que segons cada columna es fa amb pedra de Montjuïc, granit, basalt i pòrfir. Gaudí havia fet ús del formigó armat al Parc Güell i en els terminals dels campanars de la façana del Naixement, en els quals s'ha confirmat l'ús del ciment porland. Les columnes de l'interior tenen variada simbologia: les quatre del creuer són dedicades als evangelistes, les dotze que envolten el creuer als apòstols (Sant Pere i Sant Pau al costat de l'altar), i la resta als bisbats continuadors de l'obra apostòlica: els de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Urgell, Solsona, Tortosa i Perpinyà) en el creuer, de la resta d'Espanya (Mallorca, València, Saragossa, Granada, Burgos, Sevilla, Valladolid, Toledo i Santiago) a la nau central i a les laterals els cinc continents; cada columna porta els Sants patrons de cada diòcesi. Les voltes són perforades a les claus, amb forma hiperboloïdal per permetre el pas de la claror natural. Per a Gaudí un element clau en la seva forma de concebre l'estructura és l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, que va utilitzar com element més adequat per suportar les pressions. Mitjançant la simulació de distints polifuniculars experimentals va determinar la forma òptima de l'estructura per suportar les pressions dels arcs i les voltes, primer a la cripta de la Colònia Güell i després a la Sagrada Família. Així, va desenvolupar un model a escala de cordills entreteixits dels quals se suspenien petits sacs de perdigons que simulaven els pesos, així determinava el funicular de forces i la forma de l'estructura. Per tant, a partir de l'estat de càrregues, simulats amb els petits sacs de perdigons, va determinar experimentalment la forma idònia de l'estructura, que ell va anomenar "estereostàtica", que reproduïa l'estructura òptima per treballar a tracció i amb la que, un cop posada cap per avall, s'aconseguia l'estructura idònia per treballar a compressió.(Vegeu maqueta funicular de Rainer Gräfe).
Segons Gaudí: « L'estructura que tindrà la Sagrada Família la vaig provar primer a la Colònia Güell. Sense aquest assaig previ no m'hauria atrevit a adoptar-la per al temple. »
Las naus laterals del temple, amb les cobertes de volta, foren enllestides el 1993 per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. Per al cobriment de la nau central s'utilitzen voltes catalanes de maó pla a una alçada de 45 metres, ocupant els espais intermedis unes peces triangulars de vidre venecià verd i daurat, a manera de trencadís, que representen fulles de palmera. Gaudí va anar modificant la seva concepció del temple al llarg dels anys, ja que les interrupcions de les obres per falta de recursos econòmics li van donar temps per cercar noves solucions estructurals. Així mateix, va aprofitar la seva experimentació en altres projectes per incorporar a la Sagrada Família les seves innovacions més reeixides: la cripta de la Colònia Güell, així com les galeries i viaductes del Parc Güell, li van servir per adoptar noves solucions arquitectòniques basades en hiperboloides i paraboloides, així com en columnes helicoïdals.
Les tardes que passava veient la tele i va començar a atreure el so català per mitjà de la cultura, política catalana o els Jocs, que tan bonica han fet aquesta ciutat.El primer brindis amb sidra o cava a madrid.La primera somriure que vaig tractar de robar-li a una nena a l'escola, imitant a Aladdin (era el contrari a una nena santa ... gràcies a la cultura àrab, no em sentia tan rara)La música que escoltava amb les meves cosines a la seva habitacióEls parcs on m'amagava del món heterosexualEls banys amb VictoriaEl primer petó infantilEl segon (robat entre cañaberales)Les patates fregides de la titaLes primeres pedres i petxines que em regalava el marEls professors del SudLa casa de Federico García Lorca (camina, un altre com jo)El desig sense casa i que encara conservo només per a tu, la meva quarta professora d'història de l'art: MagdaL'adolescència lesbiana manca, muda i mutilada: només aquella manta i les nostres mans.Les carícies i comprensió de la meva tia RosaEl rellotge trencat de l'àviaL'olor a aletes de pollastre que feia amb el meu pareEl meu primer plat de cuina: truita de patatesL'olor de brasesLa sensació de família que em va regalar Els Morán. (Sobre tddo, la matriarca)El desig feia moltes noies, silenciada, sense sortida ... com sempre.El primer relat: somiar, somiar amb sirenes ...Les primera sensació d'amistat: Olga (bcn) i Lluna (Lleida)La primera vegada que el meu desig no va ser rebutjat i vaig descobrir el plaer.La primera flor que compri només per a ellaLa timidesa. El desig que em buscava i que jo corresponia.Totes les lesbianes que van veure com em s'ensorrava en fracassar i era incapaç de alçar-me.La sensació d'estar vivaLa violència i els xantatges de la meva mare que vaig deixar de témer: era forta. no estava sola.El suport incondicional del meu pare, malgrat les seves limitacions i famíliaTornar a abraçar els meus ties i les meves cosines, i sentir: Existeix la vida. Ens ho mereixem totes.Ara, després de tant. Per fi estic, aquí, a Barcelona, a casa, a casa de la Maria del Mar Bonet, al carrer Mallorca, mirant aquest edifici, en pau, sola, sense por, sense rebuig, sense ràbia, sense diners, sense menjar, sense res, sense negativitat, sense tristesa .... No crec que duri molt. El món no és bo amb les coses petites.Barcelona, Novembre de 2011
