El meu homenatge a Barcelona i Catalunya.
Fotografia. Arquitectura. Poesia. Dona. Dones Escriptores. Dones Escriptores Lesbianes. Pintura. Escultura. Modernisme. Laies.
Benvingudes i benvinguts
Barcelona Colors
T'estimo pel teu so, per la teva olor, per la teva creativitat i per la teva llibertat.
T'estimo perquè les meves primeres paraules d'amor van ser: t'estimo, en català. t'estimo per ensenyar aquestes dues paraules, i per oferir un espai per donar-li forma. Em concedirà una Laia, filla del poble més antic de la teva terra?
Petits racons de Barcelona, província i Catalunya. El desconegut d'aquests paratges i el seu encant: Mar, Muntanya, cultura avantguardista ...
Se sol tenir una imatge un tant distorsionada i ignorant sobre catalunya i sobre la seva gent. Sense valorar la geografia, el paisatge extremadament dur que ens parla d'un passat dur, de la seva llengua perseguida i usada, de les seves estacions de trens, de tota la seva rica història, des de la grecollatina, la medieval, la musulmana, la jueva, la medieval, la gòtica, la barroca, el modernisme (purament català, no existeix res igual en cap lloc), o la història industrial.
Per això, tot el que veuen els meus ulls, nets, sense la brutícia de comentaris cecs, sense haver posat mai els seus ulls en aquesta ciutat, aquesta comunitat, aquest país, com tot el que fa olor meu nas, o el que assaboreix llavis intent compartir-lo, perquè d'alguna manera, les sensacions que em van néixer en mi la primera vegada que vaig trepitjar Barcelona, la primera vegada que vaig beure Bonet (una beguda per a pescadors) o vaig menjar escalivada o calçots, el primer cop que em vaig enamorar del carrer del bisbe, o quan escolti per primera vegada el só catalá: que és com la gent catalana, barreges, italo-franco-castellà-aràbic.
Espero que us agradi totselscolors,sabors,textures,iopiniósobre aquestpaís.
Fátima.
PD: Tinc dos punts febles: la pizza, les dones de llengua catalana i la seva casa, Catalunya.
Si ets dona i fas servir normalment la llengua catalana, millor, dóna-li a la ics i sal pitant d'aquí.
No tinc en la meva vida alguna cosa sagrat o intocable, però cada vegada que penso en el futur de qualsevol nena o nen lesbiana, gai o trans, que està per arribar o quan personatges com Alicia Sanchez Camacho, torna a ballar-la com els seus pares i avis, a tocar, a callar, a emmordassar a una llengua que a penes viu, es mou en les boques dels habitants d...e catalunya, valència, balears i altres, sento en la meva medul·la espinal una espècie de burxada que m'irrita i de vegades, em fa deixar anar una llàgrima: hi ha coses que mai canviessin, com Madrid, com aquests Espanyols que no s'han molestat a conèixer, escoltar i assaborir la llengua catalana i els seus parlants.
I el que més m'impressiona és que molta gent que ha nascut aquí, no li importa això, o si ara mateix em llegís, em diria alguna cosa com: no importa, el català ja té "suficient" o "ja té el seu" o "hi ha coses més importants" o "ets independentista". Desviant el tema com a lloros. Només hi ha dues coses que m'importen, em reitero, el català i les lesbianes, el seu futur incert i insegur, comú per a ambdues (la llengua i el col·lectiu femení).
Només desitjo dues coses per a l'any que ve: trobar i mantenir un treball, i que no ofeguin a la llengua catalana ni a nosaltres, les lesbianes.
(Escrito usando traductor. Española. Conozco y calle, silencio total: madrid, cádiz, sevilla, córdoba, granada, málaga, granada, valencia, alicante, murcia, zamora, león, portugal y marruecos)
Llevo casi dos años en Barcelona, más o menos...y sólo se escucha catalán en las "clases de catalán", algunos barrios y grupos catalanoparlantes (minoría). No existe EL Bilinguismo en Catalunya: predomina el Castellano.Domina las calles, bocas y plazas.Sólo está protegido, como algunas leyes que protegen a los animales, a los homosexuales, a los trabajadores, mujeres, etc... Existe una normalización (cara), pero que está vinculada por ley. En el resto de sitios que pude mirar, leer y escuchar, (Comunidad Valenciana, parte de Barcelona) sólo hablan en Castellano, y las calles están en Castellano.Si paseais, se puede ver. Igual, que en Madrid y en otras zonas de España, que casi nadie habla inglés.