La casa Golferichs és una casa modernista construïda a Barcelona l'any 1901 per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver per encàrrec de Macari Golferichs, un comerciant de fusta exòtica. Està situada a la Gran Via de les Corts Catalanes, 491, cantonada Viladomat.
Després de la guerra civil es va convertir en escola religiosa i, a finals dels anys seixanta, un promotor privat la va adquirir amb la intenció d'enderrocar-la i construir-hi pisos. Aquest fet va desencadenar insistents protestes veïnals que van evitar que «el xalet», com era coneguda, desaparegués per l'especulació. El 1980 l'Ajuntament de Barcelona va recuperar la propietat de l'immoble. El 1987 es convocà un concurs per a la seva rehabilitació que van guanyar els arquitectes Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, i entre els quals quedà finalista la proposta d'un encara molt jove Enric Miralles. Des de llavors la casa acull un dels Centres cívics més actius de l'Eixample. L'edifici principal presenta una interessant combinació de volums i materials (maçoneria, maó vist i ceràmica) i ús d'elements neomedievals. Les obertures són neogòtiques amb un petit timpà ceràmic a les finestres principals. La tribuna sobre la porta d'accés presenta riques combinacions de ceràmica multicolor i maó vidrat que complementen el ràfec treballat sobre el qual descansa. El conjunt del Centre cívic també inclou un edifici annex.
