Narcís Comadira (Girona, 1942) és poeta i pintor. També ha exercit altres disciplines artístiques o relacionades amb l'art, com la dramatúrgia, la traducció, l'article periodístic, la crítica literària, l'estudi de la història de l'art, l'arquitectura i la publicitat. La seva lírica tendeix, a través d'un progressiu rigor mètric i lingüístic, cap a les formes clàssiques, la contemplació, la reflexió i la ironia. Valora el mestratge de la poesia de Gabriel Ferrater, de Josep Carner i de J. V. Foix. De la faceta de traductor, sobretot de l'italià i de l'anglès, cal remarcar les antologies de poetes italians i obres de G. Bassani, E. de Filippo, L. Pirandello, W. H. Auden i R. Rowell. El 1991 es va iniciar com a dramaturg. Ha estat guardonat amb premis com el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de la Crítica.
L'amor al Mar - Amic de plor
Fugim del mar, fugim del mar
que em priva
d'extasiarme en aquests ulls que tens.
Com la que encerdes amb les teves dents.
no he vist mai una cala tna espriva.
Vull capbussarme i nedar a la deriva
sol pels teus ulls i els teus llavis ardents.
Si no m'acosto perquè no em dius: -véns?
I, si jo vinc per qué t'm fas esquiva?
Però si el mar es planta entre tot dos
si per mirar-ho oblido les vegades
que he nedat en tes aigües agitades...
Anem al mar, anem al mar....
Que a dins del mar han d'esser molt millors els sospirs, els petons, les abraçades...
A un amic que amagava el seu amor - Amic de plor
Si en nit de plor vós no tribeu confort
quan fantasmes cendroses, amb la lluna,
vénen a enterbolir-vos casascuna
de les hores de somnis i la mort
tan hàbilment celada, per temuda,
respira al fons de vostra solitud,
i el seu panteix commou la quietud
i els passadissos de la ciutat muda,
¿per què amagueu la cara noia/dona/senyora
i no en parleu, esquiu, amb un amic
que podria lliurar-vos de les malles
que us encerclen?Enmig de la boirina
compartiria amb vós, feliç i ric,
les vostres passejades per versalles.
Venen temps dolços - Verd Jardí
No t'espanti aquest vent. Mira, setembre
Se'ns ha endut ja l'estiu totes les coses
una llum de baix les fa mes dolçes
i també mes serenes.
Ve el temps d'anar a passeig, paussadament,
sota els arbres, que pal.lids, ja tremolen
Ara ens cauran els dies com les fulles,
daurades de records.
Tindrem hores madures com raïmes,
assolellades, tendres, saboroses
de silencis intensos. Melangies
dels primers crisantms...
No t'espanti aquest vent, que du temps dolços
Vell Jardí - Verd Jardí
He tornat al jardí descuidat i salvatge
on les hores felices van transcórrer i els dies
d'antigues amistats.
Tornar a veura el desmai
i la de de marbre, contemplar entre els pollancs
tants somriures encara, que les flors dels geranis
perfumaven, en costa dues llàgrimes aspres.
He aturat el meu cor, que, innocent, pretaria,
solitari, aquell foc d'un setembre oblidat,
el desis vigoròs d'un cos bell, com si ara
entre els arbres hi haguès quelcom mès que
unes ombres
El captard ha envaït el domini del somnis
mentre en gelen la carn els meus passos per
l'herba.
